Pensa, pensa
Que la vida és molt extensa
De que serveix tot el que no siga ciència?
Com es diu això que sents a l'estómac?
Quan t'ho veus i t'inunda la vergonya

Tires mà de la corda
que no té cap nuc fet allà dalt
tires mà de la fusta
que no sura en un mar marejat

la meua memòria és un joguet trencat
tu eres la noria que s'atura i jo em quede dalt
no ho entendràs mai, mai, mai

De nou en els carrerons torne a tindre por
despertada la conciència front al seu terror
esgotada la paciència ara ja val tot
ara ja val tot!
Fet pols en els carrerons, hem perdut la por
despertada la conciència som el seu terror
esgotada la paciència ara ja val tot
som ara el seu terror!

Jo sóc part de la duna
i tu ets el vent que la va borrant
jo sóc foc d'una espurna
tu la pluja que ací ha fet un llac

Copyright: Unison Rights S.L.
Writer(s): Joan Palomares